Gràcies a un avi instruït i sensible, amb un interès excepcional per transmetre al seu net coneixements i experiències, vaig tenir la sort de descobrir un magnífic pintor català.
El llegat cultural d'aquest avi, arriba a l'actualitat i s'escampa com en uns vasos comunicants.
L'avi d'en Ramon Muntané, un amic de capçalera, era amic del pintor Ramon Calsina i les nadales que rebia la família han estat guardades pel seu net com un tresor. Aquestes imatges, guardades a la retina del meu amic, l'han fet descobrir una exposició temporal al Museu de Montserrat, a la qual ens va convidar a anar-hi a parella i amics un assolellat diumenge al matí.
Poder descobrir a Ramón Calsina va ser una sorpresa i poder veure la seva obra exposada al Museu de Montserrat, en unes sales grans, espaioses, i còmodes va resultar un luxe.
Ramon Calsina va ser amic i col·lega d'Avelí Artis-Gener "Tísner" i també de Pere Calders, i agafant les paraules que li dedica al pròleg del llibre sobre la seva obra en Tísner podem veure:
"Calsina és en pintura allò que Kafka, Vian i Calders, són en les lletres; Erik Satie en música o Arístides Maillol i Manolo Hugué en escultura: substituïu els pentagrames, els redactats o les maces i les escarpes -instruments de l'ortodòxia- o bé reduïu-los a això, a simples eines, posades al servei de la imaginació més desbocada."
Com expliquen a la pàgina web del Museu de Montserrat
(http://www.museudemontserrat.com/ ) :
"Ramon Calsina va néixer el 26 de febrer de 1901 a la barriada obrera del Poblenou de Barcelona, un suburbi nascut de la industrialització, que bullia de reivindicacions socials, caracteritzat per un marcat dinamisme cultural i associatiu. Allí fou on Ramon Calsina s’obrí a la vida. La família hi tenia una fleca, on el pare, a les nits, feia el pa; la mare el venia de dia i ell, infant, amb el cove a l’esquena, el repartia a uns quants clients en sortir d’escola.
Aquell ambient marcà profundament la sensibilitat artística i humana de Calsina, que en la seva precoç vocació artística va trobar l’instrument per comprendre i judicar un món que li semblava injust i on va buscar-hi respostes. Per donar sortida a la seva extraordinària imaginació, necessitava dominar l’ofici, que va aprendre a l’Acadèmia Baixas i després a Llotja. Tots els crítics que han escrit sobre aquest artista han reconegut la seva excel·lència tècnica."
Es ben clar que tots, quan llegim un llibre, escoltem una música o veiem una pintura hi busquem allò en què ens hi reconeixem i jo, ens les pintures de Ramon Calsina hi vaig trobar multitud de referències al meu bagatge lector.
Aquest homenatge a la novel·la humorística de Dickens
"Els papers pòstums del Club Pickwick"
I els paisatges Dickensians però amb l'afegit propi de la seva obra, aquest Realisme Màgic que impregna molts dels seus dibuixos i pintures.
O aquest Quixot embadalit llegint a la seva cambra.
I aquest soldat, em va colpir per la semblança que hi ha amb el dibuix del còmic Puta Guerra de Jaques Tardi i Jean Pierre Verney, editat per Norma Comics.
I aquests personatges inclinats, com si preguessin, o amb una
humilitat colpidora i en recolliment
em recorden una altra obra mestra.
Em porten a aquest quadre famós, "El Angelus" de Jean François Millet.
Ramon Calsina dibuixava i pintava el que era ell, un vailet repartint pa amb el cap posat en els seus herois dels llibres que llegia, amb les seves vivències i els paisatges que l'envoltaven. Els seus referents hi són exposats en vitrines i prestatges.
La torre de les aigües del Poblenou la trobem a moltes de les seves pintures i la voluntat de reflectir una situació o un esdeveniment històric el veiem en aquestes flames de l'església que mostren la "Setmana tràgica" .
O la situació de Catalunya, no tan diferent de l'actual amb aquest dibuix irònic.
I era l'any 1969!
Han prorrogat l'exposició fins el dia 17 de gener del 2016.
Val la pena agafar el funicular i fer una visita a aquest museu meravellós.
I aquesta és només una exposició temporal, el fons permanent és una joia amb la seva col·lecció de pintura catalana dels segles XIX i XX, amb Sorolla, Vayreda, Casas, Martí Alsina, Nonell, Mir, Sunyer, Rusiñol,... i també Pissarro, Monet, Sisley, Picasso, i molts altres per descobrir.
Aquest és de Julio Romero de Torres.
Us deixo amb un vitrall de la castanyera fet per Ramon Calsina, aprofitant per desitjar-vos, bona castanyada i homenatjant als avis i les àvies que ens porten a descobrir coses noves i ens alimenten l'esperit. Moltes gràcies avi del Ramon Muntané!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada