La meva llista de blogs

dimecres, 4 de novembre de 2015

LA GUERRA, ELS EXIL·LIS.

No puc deixar de pensar en un àlbum il·lustrat d'aquells que et dona un cop de puny a l'estomac.
Acabo de veure que el reediten i crec que mai havia estat tan vigent com ara.


L'illa d'Armin Greder.
Editat per Loguez

Arriba a una illa, un home portat pels corrents del mar, nu  i espantat. 
Malgrat és inofensiu i només busca un lloc on refugiar-se, el poblat sencer el rebutja, li té por i el foragita.
La por al desconegut, a l'estrany, els empeny a demonitzar-lo i atribuir-li trets fora de mida.
Aquest personatge petit en comparació amb els habitants del poble, sempre nu, quasi transparent i astorat per la reacció de la gent és la viva imatge dels refugiats com els de Siria, i les reaccions dels habitants de l'illa, malauradament, massa semblants a les nostres, a tots els europeus que només volem tancar les fronteres.




La força de les imatges a l'inici, aquesta muralla immensa que envolta la població i que no té finestres ni obertures, la veiem en un contrapicat amb la mirada del personatge que arriba i es troba amb aquesta inexpugnable paret que separa de tot el que vingui de fora, talment una illa dins una illa.
Fronteres, murs, negació d'auxili... paraules vigents i actuals que fan posar la pell de gallina i entristeixen.


La editorial Loguez ens il·lustra amb una altra història aquesta cruesa i desolació a través de la mirada d'un infant.



Akim corre
Escrit i il·lustrat per Claude K, Dubois.

Aquest  artista belga fins ara ens tenia acostumats a llibres dolços, tendres i suaus i en aquest canvi de registre ens relata  la senzilla quotidianitat del nen que un dia  juga i riu amb els amics i de cop i volta la guerra esclata i transforma de manera brutal la vida del nen i de tots els habitants del poble.


Akim es troba sol, la seva família s'ha dispersat, la seva casa ha estat destruïda i vaga desconcertat fins que de cop, un adult l'estira i se l'emporta amb els que fugen.

El poc text fa encara més potents les imatges que ens mostren la destrucció, la mort i el desconcert d'aquest nen sol i desemparat.   


Només un toc de color gris brut i el negre impera  amb aquest traços de llapis ràpids i expressius. 

Finalment, Akim aconsegueix arribar a un camp de refugiats on es retroba amb  la seva mare. Al menys, en els llibres hi trobem una mica de consol.


"L'emoció és la única força del meu treball...La mirada dels nens es creuarà amb la dels meus personatges. Per què aquest encontre màgic es produeixi, és necessari que la mirada sigui sincera i viva"

Aquestes són les paraules de l'autor que vol arribar fins a l'ànima dels qui entrin en el seu àlbum i es posin a la pell de l'Akim.


Una altra història relacionada amb els nens i la guerra no té un final tan esperançador com l'anterior.
La croada dels nens basat en un poema de Bertold Brech il·lustrat per  Carme Solé Vendrell ens narra la fugida d'una colla de nens, cada cop més nombrosa, que fugen a la recerca de la pau en algun país amb una fortalesa esfereïdora i tristíssima a través d'uns paisatges nevats, erms i inhòspits.


"L'any trenta-nou a Polònia,
hi va esclatar una guerra,
convertint ciutats i viles
en terra erma.
...
No se'n sabia res de Polònia
ni notícies ni cartes
però una història corria
que a l'est encara és contada.

L'explicaven en una ciutat
mentre a fora nevava,
parlava d'uns infants
que erraven en croada.
 ....

Enterraren un infant
un jove amb cabells d'àngel,
dos polonesos, dos alemanys
varen fer el sot en un marge.
....
La neu tapava els senyals
que orientaven les dreceres
estaven trencats, canviats
a causa de la guerra.
...
A l'antic Sud-Est de Polònia
envoltada de paratges blancs
va desaparèixer sense rastre
la croada dels infants.

Si acluco els ulls
els veig caminar
d'una granja a una vila
d'una vila a una ciutat"



Nens que fugen, que viatgen en pateres, en barcasses i que cerquen desesperadament un món lluny de la guerra, les bombes, la fam i la mort.



Ziba vino en un barco
Escrit per Liz Lefthouse, acompanyat de les magnífiques il·lustracions de  Robert Ingpen i editat també per Loguez.


Relata les emocions de Ziba, una nena que viatja en un vell i abarrotat vaixell amb la seva mare i amb dotzenes més de persones que fugen de la guerra, lluitant amb una tempesta enmig del mar.







Ziba recorda l'escalfor de casa seva a través de les imatges que li venen a la memòria i li porten els olors del menjar de casa seva, la convivència amb les tietes i  i els jocs i les rialles amb altres nens al peu de les muntanyes.



Mentre el vaixell navega a la deriva, Ziba es veu entre els braços del seu pare que li xiuxiueja poemes i l'abraça afectuosament.


Però ara estan soles i malgrat la incertesa la mare encara li transmet tendresa i protecció estrenyent-la entre els seus braços i cantant-li una cançó. La por i l'obscuritat provocada per les armes i la bogeria de la guerra han estat substituïdes per l'esperança i pel somni de que cares somrients les acullin allà on arribin.

 "Azadi",  li diu a cau d'orella al final del llibre ....llibertat.

Un missatge d'esperança que esperem que es converteixi en realitat per a tots aquells nens i nens que arriben a les nostres costes.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada