Del blog a la web! Canviem d'adreça

Lectors al tren! És un projecte de dinamització de la lectura que ofereix maletes plenes de llibres a escoles, instituts, centres cívics, centres de psicologia, institucions i organismes que necessitin tenir assessorament de llibres infantils i àlbums il·lustrats sobre un tema en concret.

Un cop em dieu el tema que voleu treballar, us preparo una maleta plena de llibres i vinc i us els explico. De la selecció que jo he fet, podeu triar els que vulgueu adquirir per a la vostra biblioteca o classe i jo mateixa us els serviria i entregaria amb la factura corresponent emesa per la llibreria de referència que ens els serveixi. Bàsicament els llibres provenen de la llibreria Racó del Llibre de Rubí ja que és la llibreria a la qual segueixo vinculada i amb la qual col·laboro.

Cal aclarir, però, que aquesta selecció que es fa no està vinculada a cap editorial en concret i que l'únic criteri a l'hora de fer-la és que els llibres siguin de qualitat, per la qual cosa, passen per un cribratge rigorós i selectiu, de manera que TOTS els llibres que hi haurà en la maleta tenen uns continguts literaris, artístics i educatius contrastats i fiables. Aquesta acurada selecció i els coneixements que es requereixen per a aquesta especialització i les hores de feina que comporta, no suposaran cap cost addicional al preu final dels llibres.

De maletes se'n poden fer de tots els temes que se us   acudeixin: emocions, viatges, alimentació, discapacitats,  diversitat, higiene, hàbits, treure bolquers, bullying a l'escola, pèrdua d'un ésser estimat, animals, còmics, humor, avis, arquitectura, art, poesia, teatre, família, mascotes, l'espai, la natura, el clima, les cases, un autor en concret, un il·lustrador, un estil d'il·lustració...les possibilitats són infinites!

El que necessiteu, amb un marge de temps de 15- 20 dies us ho tinc a punt.

Si us interessa només m'ho heu de dir i us ho preparo i vinc.

Si teniu qualsevol pregunta, no dubteu a plantejar-me-la.

Pugeu al tren?

Montse Marcet

montse@lectorsaltren.cat

www.lectorsaltren.cat

Tel 606028304

A partir d'ara el blog estarà inclòs dins de la meva pàgina web, o sigui que ens veiem aquí:

www.lectorsaltren.cat

Gràcies per haver seguit el blog fins ara!  Seguiré recomanat lectures per a grans i petits. 

Montse Marcet.

UN DE BON ROTLLO (Dedicat a la Teresa S.)

El llibre de la Senyoreta Buncle.

Dorothy Emily  Stevenson

Col. El cercle de Viena

Viena Edicions

Ho confesso, m’he convertit en una dessie!!!

Les dessies, sóm les fidels seguidores dels llibres d’aquesta dona que, malgrat no li van posar fàcil, es va convertir en una escriptora  d’èxit a partir de la publicació del seu primer llibre, aquest que avui comento.

Filla d’un famós constructor de fars, que era cosí de Robert Louis Stevenson ( si el de l ‘Illa del tresor i el Dr. Jekyll i Mr Hyde)  que no volía que la seva filla es dediqués a l’escriptura ni tingués estudis universitaris.

Una mica com la Calpurnia , el personatge de la novel·la L'evolució de la Calpurnia Tate, escrita per Jacqueline Kelly, aquella noia que no es conformava amb aprendre a cosir i a cuinar i volia ser naturalista o biòloga; Dorothy va escriure en secret i l’any 1934 va publicar El llibre de la Senyoreta Buncle, ara editat per Viena, en aquesta col·lecció farcida de meravelles i que va ser el primer d’una cinquantena de novel·les.

“La Senyoreta Buncle, una soltera de poble que ja quarenteja, s’ha quedat sense estalvis i ha de trobar urgentment una solució. I se li acut que podria escriure una novel·la (com si amb una novel·la es pogués guanyar diners!). O criar gallines, una feina que amb tanta ploma no és gaire polida. És per això que acaba triant la novel·la. I resulta que hi té traça, però li falta imaginació. Així que escriu sobre el que coneix millor, els seus veïns, però perquè no es noti tant té la precaució de canviar-los el nom i signar la novel·la amb un pseudònim, per si de cas...Encara que és tan improbable que ningú del poble arribi a llegir el seu llibre!

Així ens descriuen a la contra, els editors aquesta deliciosa i divertida novel·la.. i com ja podeu suposar, i tant que la llegeixen els habitants del petit poblet anglès!

I el rebombori que es munta!

Un llibre dins un llibre, dins un llibre..! Encara que la fórmula no sigui nova, està tan ben construïda i és tan divertit que no us en adonareu que ja l'haureu acabat.

Una novel·la ben escrita, acuradament editada i traduïda per marta Pera Cucurell que us acompanyarà aquests vespres que necessiteu desconectar i endinsar-vos en aquest micromón ple de petites enveges i mesquineses, però també de bona gent i entranyables personatges. 

L'editor, el Sr Abbott, amb la seva visió comercial desencadenarà aquest seguit d'indignacions i situacions un tant còmiques que correran pel poble quan edita aquest Pertorbador de la pau, títol del tot escaient tenint en compte el trasbals que comporta. 
Però, no és cert que la realitat supera la ficció? Doncs aquí ho veurem quan el que passi a la vida real, sigui el que surt a la novel·la i, com si seguissin un guió pactat, els personatges prenen possessió dels seus altre ego de la novel·la.

Agrair a Viena aquesta joieta i demanar-els hi que publiquin, si us plau, les altres dues de la sèrie
Mis Buncle Married i The two Mrs Abbotts.

Que passeu una bona estona! 
A veure si t'agrada Teresa!!

RECOMANACIÓ DE JAUME CENTELLES

Avui us passo una ressenya d'un llibre que ha fet en Jaume Centelles al seu blog "La invitació a la lectura" .
Els que en saben en saben molt!
Ens parla d'un llibre preciós Història de la bicicleta d'un home llangardaix, de Fina Casalderrey, editat per Nandibú. 
Amb admiració aquí us la passo.

L’autora d’aquest relat, la Fina Casalderrey, escriu a la dedicatòria “…relat amb gust de pastís de xocolata negra i de suc de llimona amb sucre” i és aquest el gust que et queda quan acabes de llegir la història del nen que té un nom molt gran, Mundo, i que viu en un poble de Terol, Albarracín, amb una mare que muny cabres i fa formatges i un pare, pastor d’un ramat de mil cinc-centes ovelles.

La novel·la comença quan el nen té deu anys i molts somnis al cap. En Mundo és eixerit, intel·ligent i bon jan i un dia coneix a en Camilo, un treballador de la companyia de telèfons que passa pel seu poble instal·lant els pals que aguantaran els fils telefònics. Aquest home, amic del pare del nen, es desplaça amb una bicicleta (la que dóna títol al llibre) que tindrà una importància cabdal en els darrers capítols:

“…tenia una barra central que anava des del manillar fins al seient i de la barra penjava una maleta negra amb la paraula TELEFONOS en lletres majúscules i un número a sota, 217. Tot escrit en blanc. Darrera del selló, al portaequipatges, hi duia molts cinturons curtets i amples….”

La novel·la se situa en els mesos previs a l’esclat de la Guerra Civil on la misteriosa desaparició del pare del nen, situa un escenari on els silencis, les mirades dels veïns, les denúncies, les traïcions i les complicitats formen una teranyina de situacions molt ben explicades, molt sentides i que ens arriben al cor, sense caure en artificis narratius fàcils o previsibles.
El personatge d’en Camilo, el zelador de telefonia, amic de la família, que ensenya al nen a anar en bicicleta i el fa pujar dalt d’un dels pals de telèfons, esdevé clau perquè les seves anades i vingudes permetran que el nen i la seva mare tinguin coneixement del seu pare mitjançant uns llibres que contenen missatges ocults; uns llibres de poesia que són un homenatge a Miguel Hernández (El rayo que no cesa i Viento del pueblo). També hi ha referències al conte que el poeta va escriure a la presó, sobre paper higiènic, per al seu fill Manolillo (El potro oscuro) sobre paper higiènic.

“El conte acabava dient:
I van anar galopant i galopant i galopant.
Li va semblar una història bonica. La va posar sobre la tauleta amb cura. Aquell paper era fràgil com les ales d’una papallona.”

Una història molt ben escrita, farcida d’imatges poètiques, i que serà una de les lectures comentades en els propers mesos. L’he llegit d’una tirada i crec que és molt recomanable, especialment a partir de cinquè de primària.
El llibre, traducció de l’original gallec historia da bicicleta dun home lagarto, el podeu trobar en català publicat per Nandibú, amb il·ustracions de Dani Soms.
Més informació de l’autora a http://fina.casalderrey.com/

Si voleu visitar el blog de Jaume Centelles, aquí teniu l'adreça. Us ho recomano!
http://jaumecentelles.cat/

LES MALETES D'AUSCHWITZ

Avui les maletes que obrirem  són les dels quatre personatges del llibre que treballarem la setmana que ve al Club de lectura Lectors al tren! a la Biblioteca Mestre Martí Tauler.

En Carlo, un apassionat dels trens, la Hanna que passa les nits comptant estrelles, l’Émeline que no entén per què ha de dur una estrella groga a l’abric i en David, que fuig del gueto de Varsòvia amb el seu inseparable violí.

Quatre maletes de les milers que podem trobar a la pila que hi ha a la sala número 4 del 5é bloc, darrera d’una gran vidriera que separa al visitant que avui dia pot anar a Auschwitz, el que va ser un dels camp d’extermini més horrible que coneixem.

Quatre històries de nens jueus que van patir un dels horrors més grans de la història de la humanitat.

Més de sis milions de jueus van perdre la vida en l’extermini nazi. A més d’ells, també van matar als camps de concentració uns altres tipus de persones: homosexuals, gitanos, discapacitats, presoners de guerra, opositors polítics.. No n’hi ha una xifra exacta, però són milions de persones, entre set i onze; això fa un total que oscil·la entre els tretze i els disset milions…

Està molt aviat dit...entre tretze i disset milions.

No serà una lectura molt agradable, però si els nois i noies estan preparats per veure sense immutar-se tota la violència a les sèries, als còmics i als dibuixos animats, potser cal trepitjar la realitat per adonar-se’n de que la violència pot ser utilitzada d'una manera totalment fora de mida i de raó i que cal combatre-la.

El llibre es llegeix d’una tirada i et deixa l’anima encongida, com sempre que veiem o llegim alguna història que té a veure amb l’Holocaust, però ens ha de servir per parlar de la barbàrie de creure’s millor que els altres i amb dret de decidir qui viu i qui no.

Ens acompanyarà l'àlbum il·lustrat de referència del tema, Rosa Blanca de Roberto Innocenti, editat per Loguez.

La història d'una nena alemanya, rossa i de pell blanca, que veu passar per davant de casa seva uns camions carregats de persones, adults i nens, que no entén a on els porten.

Un dels dies, veurà un nen que intenta escapar i que és caçat pels soldats i retornat a dins el camió, aquell dia decidirà seguir-los per averigüar què esta passant.

El que descobrirà l'afectarà tant que serà incapaç d'abandonar aquelles persones i el seu afany per ajudar-les acabarà tenint, també per a ella, terribles conseqüències.

Rosa Blanca és un preciós àlbum que ens servirà per copsar el fred, la tristesa i la por que habitava dins el camp d'extermini.

Un altre bon exemple és l'altre àlbum de Roberto Innocenti La història de l'Erika, editat per Kalandraka, basat en un testimoni recollit per Innocenti d'una noia a la que va conèixer i que li va explicar que ella es va salvar de morir a Auschwitz per que, la seva mare, en un acte de fortalesa i determinació, la va tirar per la minúscula finestreta del vagó que se la emportava, al sentir que fora del vagó hi havia persones que potser l'agafarien.

Altres llibres que tindrem per aprofundir el tema són:

Anna Frank, de Josephine Poole i Angela Barret, editat per Lumen.

El noi del pijama de ratlles de John Boyne, editat per Empúries i La butxaca.

Pastís de xocolata amb Hitler de Emma Graigie, editat per estrella Polar

Si us voleu acostar a la meravellosa obra de Roberto Innocenti, aquí teniu l'enllaç a la seva web, no us ho perdeu!

http://www.robertoinnocenti.com

I prometo que el proper post, serà una mica més alegre.

Tindrem mooolts gats.

Noemí Villamuza. Històrias de Mix, de Max i de Mex

DEL FLANAGAN A L'ALEXIS RODON

“Hauries de posar un Rodon a la teva vida”

Fotografia d'Empar Calatayud

Amb aquesta frase al principi de La violència justa, la última novel·la de Andreu Martín us enganxareu a la seva lectura i ja no parareu.

La violència justa, justa per partida doble com ell va explicar ahir a la xerrada que ens va oferir a la Biblioteca Mestre Martí Tauler de Rubí.

Justa per què ha de ser de justícia , i també justa per la mida exacta…

Una trama absolutament addictiva que parla de la violència de gènere, de les venjances personals i de la legitimitat de la utilització de la violència.

Encara no l’he acabat, tot just la vaig començar ahir a la nit, però.. buf, no la puc deixar!

La mestria d’Andreu Martín de situar-nos en aquesta Barcelona actual i despullar-la per mostrar algunes de les seves parts més amagades és indiscutible.

Des dels escenaris de les novel·les del Flanagan, passant per les de la Wendy, Barcelona Connection, Cabaret Pompeya, Societat negra, Les escopinades dels escarabats i moltes altres més, anem descobrint aquesta societat que ens envolta, amb totes les seves parts fosques i terribles, amb els personatges que pul·lulen pel cantó negre de la vida i també pels que ajuden a desenmascarar-los.

Tal com deia Andreu Martín ahir, a l’entrevista a Ràdio Rubí, abans de començar la tertúlia:

La novel·la policíaca és la que millor ens descriu la societat que estem vivint ara mateix, i per tant, si la meva ànsia és la de descriure el meu entorn, el millor camí per a mi, és la novel·la policíaca"

Vam començar parlant del Flanagan, ja que No t'en rentis les man, Flanagan, és el llibre que vam llegir amb els nois i noies del Club de Lectura Lectors al tren! i des de No demanis llobarro fora de temporada fins a Els bessons congelats el personatge del Flanagan ha anat explicant a varies generacions de lectors que, si volem, amb les nostres accions, podem fer alguna cosa per millorar la societat en la que vivim.

M’encanta el missatge positiu que traspuen les novel·les d’aquest autor, amb la seva filosofia vital i de lluita contra les injustícies. 

Com diu en la seva columna del diari Ara d’ahir dijous Carles Capdevila titulat ¿Serveix de res el periodisme de denúncia?:

“El circuit en què ens escandalitzem però anem assumint que les coses continuïn o empitjorin requereix que pensem diferent. Si tenim com a missió transformar la societat, la nostra feina no s’acaba quan ho hem dit, sinó quan ens han entès”

Aquesta missió se la fa també seva Andreu Martín, i, per extensió jo mateixa, intentant que els nois i noies que llegeixen els llibres que triem pel Club de Lectura, els converteixin en persones que pensen i que vulguin, de veritat, transformar la societat en un lloc més just i equitatiu.

Moltíssimes gràcies a Andreu Martín pels seus llibres!