La meva llista de blogs

dilluns, 14 de desembre del 2015

PER NADAL, LLIBRES PER A TOTHOM


És costum per Nadal recomanar llibres per regalar, demanar i compartir aprofitant que hem de fer i ens han de fer regals.
Com diu Alberto Manguel en el llibre que comparteix amb el fotògraf Álvaro Alejandro, Para cada tiempo hay un libro, editat per Sexto Piso, i tal com ens diu el títol, hi ha un llibre adequat per cada dia, per cada estat anímic i per cada moment de la vida.
Malgrat això, no hi ha receptes universals, ja que cadascú de nosaltres llegim de maneres diferents i busquem i trobem en els llibres mirades i experiències úniques i particulars i hi haurà tantes històries com lectors.
En qualsevol cas, tenim bons llibres per recomanar i que cadascú s'hi capbussi a la seva manera i hi trobi allò que hi vulgui agafar.

Jo compartiré amb vosaltres els llibres que he llegit últimament i que m'han arribat al cor i que com diu Agustín Fernández Paz en el relat "Un rio de palabras" necessito compartir:
"...cuando leí uno de esos libros que me conmueven y me devuelven la alegría de vivir. Al acabarlo, me asaltó otra vez ese deseo que simpre siento en esos casos: telefonear a los amigos, salir a gritar en medio de la calle, proclamarlo a todo el mundo. Decirle a la gente que no puede seguir viviendo sin leer un libro así, hay demasiada belleza en él para ignorarlo".

Explora 
Aaron  Becker.
Editorial kokoro

És una llàstima que la traducció del títol no sigui una mica més fidela l'original, Quest,  ja que Cerca s'ajusta més a l'esperit de la història que ens expliquen sense paraules.

Explora és la continuació de Imagina
(Journey en l'original), el llibre que va guanyar el premi Caldecot 2014 . 
Aaron Becker ha treballat en pel·lícules com L'Exprés polar o Cars i podem reconèixer el seu estil característic i un univers imaginatiu fabulós.

La nena que a la primera part troba un llapis màgic que li permet viatjar a un món meravellós, té en aquesta segona part, un acompanyant que porta un llapis d'un altre color per dibuixar i amb ell obrir portes, construir ponts i tot el que calgui per poderla seguir en les seves aventures.
Veieu un tast en aquest booktrailer i penseu en regalar aquesta joia a qualsevol lector d'imatges, tingui l'edat que tingui i obriu-li una porta a una aventura màgica i fascinant.



Les imatges són espectaculars.
El llibre és ple de referències a altres històries i cadascú hi trobarà el que li dicti el seu bagatge lector. En voleu alguns exemples que em venen a la ment?

 el Flotante de David Wiesner, editat per Océano.

On descobrim altres mons, a prop però invisibles i que podem observar gràcies a una màquina de fer fotos submarines.





o el Harold i el llapis lila de Crokett Johnson, editat per Jaguar.


Tomàs i el llapis màgic, de  Ricardo Alcántara, editat per Baula.

el Zoo d'en Tonet de Juan Berrio, editat per Bang edicions...... 



El cavall màgic de Han Gan de Chen Jiang Hong, editat per Joventut.

 A tots aquests hi surten llapissos màgics que tenen el poder de  donar vida a allò que dibuixen. I tu, que hi trobes?


Macavity.
T.S.Eliot. Il·lustrat per Arthur Robins. 
Editat per Lata de sal a la col·lecció Gats.

Macavity està basat en un dels poemes humorístics felins que va escriure T.S.Eliot i que més tard, es va convertir en el musical Cats que es va estrenar a Londres l'any 1981.

Macavity és un gat ataronjat inspirat en el personatge del professor Moriarty de Sherlock Holmes, així aquest gat astut i bandarra, comet els seus actes delictius i sempre se n'escapa...


"Quan vas a l'escena del crim....
en Macavity no hi és!"

La sonoritat dels texts, la simpatia de les il·lustracions, la ironia del personatge,  us robaran....el cor!  Aquest gat misteriós us encantarà.

Lata de sal és una editorial especialitzada en dues col·leccions:
La col·lecció Vintage que recull llibres editats a tot el mon fa més de 30 anys, premiats i de referència als seus paisos i fins ara mai editats al nostre.
La col·lecció Gats reuneix llibres il·lustrats sobre gats, llibres de tot arreu del món amb protagonistes enigmàtics, curiosos, sorprenents i elegants.
M'encanta obrir cada llibre d'aquesta editorial, sempre té una llauna  a les guardes del principi que s'ha d'obrir i on explica d'on ve la història que ens explicaran, un joc deliciós!

Album per a dies de pluja
Dani Torrent
Edicions Cal·ligraf.

El nou àlbum d'en Dani Torrent és una meravellosa història que ens parla de valorar els moments valuosos  i a preservar-los. Compartir amb els altres i donar importància a les atencions rebudes, a els jocs, a les rialles, a les complicitats
El protagonista d'aquesta història acaba de rebre de regal d'aniversari una càmera de fotografiar i amb l'intent de captar les estampes d'aquest dia de celebració veurem els moments entranyables, divertits i emotius  de l'últim dia de les vacances. No són els regals materials el que més importa, són les emocions compartides i la tendresa que traspua cada imatge, el que valora el petit fotògraf que va  captant i congelant els moments especials que, al llarg del dia del seu aniversari van desfilant per davant seu.

Les imatges, ambientades amb vestuari i elements que recorden els anys 20 i 30, són fets a l'aquarel·la, guaix i llapis sobre un paper crema que li aporta un toc nostàlgic i que ens traslladen a un espai de les nostres memòries on hi caben els oncles divertits, les germanes protectores i els pares despreocupats.

En cap moment és fa cap referència al fet que el protagonista vagi en cadira de rodes, només la imatge ens informa de la discapacitat del fotògraf mostrant-nos una absoluta normalitat en tots els aspectes de la vida del nostre protagonista. 





En Dani Torrent li dona aquest toc màgic a la il·lustració dibuixant aquest  "raig de llum" que surt de la màquina de fotografiar com si veiéssim l'espai que avarca la instantània quan tira la fotografia.

Un bellíssim àlbum de fotos per compartir amb tota la família.



Tania Val de Lumbre.
Maria Parr
Il·lustracions de Susana Celej.
Editat per Nórdica.

Nórdica, l'editorial dels llibres cuidats, seleccionats i amorosament il·lustrats, comença una nova col·lecció de llibres infantils. 
Estem d'enhorabona!
He sentit comparar a la protagonista de la història amb la Pippi Calcesllargues, però jo li trobo més diferències que semblances.
La Tania és entremaliada si, però té molt en compte els sentiments dels altres, és sensible, passional, entregada i busca, per sobre de tot, la justícia  en els seus actes i en els dels altres. 
S'enfada quan no li expliquen la veritat i és capaç d'enfrontar-se a les seves pors més terribles per ajudar als qui estima.
És valenta, un xic temerària i forta com un roure i la neu i el paisatge que l'envolten formen part del seu esperit indomable, però poètic i tendre. 
La seva màxima és "Velocitat i autoestima" i aquest crit de guerra ressona per la vall quan es llança amb els esquís.

És pellroja i te pigues, però no porta trenes, sinó una melena salvatge i enlluernadora que la fa molt especial.
Li agrada la música, però no qualsevol i es capaç de captar la màgia d'un violí que traspua sentiments i que parla sense paraules.
La Tania té pares, el pare la deixa campar lliurement pel la vall, li té confiança i la respecta, la mare, estudiosa de l'Antàrtida i dels efectes del canvi climàtic, passa molt temps fora de casa, però truca per telèfon, escriu, i la seva protecció plana per la vida de la Tania d'una manera molt subtil. 
I després està en Gunnvald, és el seu veí de 74 anys i el seu millor amic.
Tot plegat, una combinació entranyable amb aquest vent gèlid que surt de les pàgines  però que ens escalfa amb el gran cor d'aquesta nena tremenda i sensible i que recordarem sempre gràcies a les il·lustracions de Susana Celej, aquesta il·lustradora polaca afincada a Barcelona des de els sis anys que és una artista de l'aquarela o guasch sobre paper. 
Les seves imatges són molt especials, aquesta pàtina que les envolta i que les fa suaus ja les vam trobar en les il·lustracions de l'emotiu Hachiko, el gos que espera, les recordeu?

Aviat us  faré cinc centims dels llibres de narrativa que he triat per recomanar per Nadal, ara ja no em puc entretenir mes.
Em criden per sopar!











divendres, 20 de novembre del 2015

47 TROSETS O LLIBRES PER LECTORS AMB SINDROME DE DAWN

De vegades costa trobar llibres adequats per lectors específics. Dies enrere, la Montserrat que va assistir al Taller de Confecció d'una Biblioteca Domèstica, em deia que li costa trobar lectures adequades per la seva filla amb Síndrome de Dawn.
He pensat que més que fer-li un correu personal, podria fer-ho visible per tothom qui ho necessiti.
Evidentment hi juguen els gustos personals de cadascú, però mirarem de posar llibres assequibles però interessants.
Comencem per una novel·la d'aquelles que en diuen infantil per què està en una col·lecció per nens però que resulta interessant per a totes les edats. Insisteixo en allò que les bones històries no tenen edat...

47 trossets
Cristina Sanchez-Andrade il·lustrat per Guridi.
Editat per Edebé.
La protagonista d'aquesta història és la Manuelita de Posa i Lleva, una nena una mica trapella amb els ulls ametllats i les orelles petites com cireres. La Manuelita, a les seves cèl·lules hi té 47 trossets en comptes de 46 i això la fa diferent.
La Manuelita té una germana petita que es diu Pussy que se l'estima molt  i que no sap que no totes les germanes grans són com la seva fins que uns personatges que anomenen "els nens corbs" li fan veure amb malicia.
Descobrir que la teva germana pot ser considerada estranya a l'escola per aquest personatges sinistres, pot resultar molt dur però la reflexió que fa la Pussy, amb tot el que arrossega de tendresa i sentit de la justícia és un exercici admirable de bondat, fortalesa i amor.
Les converses amb la mare a la cuina són una mostra de com s'ha d'educar amb el respecte i l'admiració per les característiques diferents de tothom.
Aquests "nens corbs" que ja veiem de quin color tenen l'ànima, es veuran rebatuts en els seus arguments quan la Manuelita els convidi a la seva festa d'aniversari . Ja se sap, als enemics, cal conèixer-los primer per poder veure si són de veritat tan dolents com ens pensem. 
Això em fa pensar amb l'àlbum il·lustrat "Pastis per a enemics":



Pastís per a enemics
Derek Munson i Tara Calahan
Editorial joventut.

Si un company us fa la punyeta i creieu que és el vostre enemic, us recomano que feu com el pare d'en Claudi, que li promet que farà un pastís per enemics per tal de desempallegar-se'n.
El truc però, per què funcioni, és un  ingredient que li ha de posar el mateix Claudi: ha de passar-hi tot un dia i ser amable amb ell.
Potser amb aquest temps compartit, descobrirem que aquest company no és com ens pensàvem i, fins i tot, descobrirem que canviar actituds dels altres, pot ser responsabilitat nostra. De vegades ens creem imatges falses i prejutgem a persones que gairebé no coneixem i tenir una actitud més oberta i de respecte pot evitar petits conflictes.

Però m'estic desviant del tema..
Un llibre escrit per Francesc Miralles que relata la història d'Anna Vives, una noia amb Sindrome de Dawn que va dissenyar una tipografia digital.

Si creus en mi, et sorprendré
Anna Vives.
Editorial Columna

L'Anna va dedicar  un any a apropar-se al mon de la lletra, treballant la lectura i l'escriptura. A través de l'observació de l'entorn i la investigació de diferents publicacions impreses, va analitzar les diferents formes que poden adoptar les lletres. La intenció original de la tipografia és imitar els traços de l'escriptura de l'Anna, una grafia molt particular ja que barreja caràcters en majúscula i minúscula de manera indiscriminada.
Al ser una tipografia de lletra lligada és molt adeqüada per utilitzar en textos curts o de caràcter informal. 
Aquest és un llibre que, a part de mostrar-nos aquesta tipografia divertida, ens mostra com la il·lusió, l'empenta i les ganes de treballar poden portar a trencar els esquemes que ens fem tots de les persones amb Sindrome de Dawn i que si volem aconseguir un somni, el que hem de fer és posar-nos a treballar per aconseguir-lo.

Serena
Dolors Garcia i Cornellà
Editorial Cruïlla.

Aquesta petita novel·la és una joieta per a totes les edats.
Basada en un fet real quan a Barcelona el dia de la candelera de l'any 1428 un terratrèmol va sacsejar la ciutat i de resultes d'això, la rosassa de l'església de Santa Maria del Mar va caure i va esclafar a varies persones.
A la novel·la, la Serena aconsegueix salvar-se, però no podrà dir el mateix la seva estimada mare i ella, només amb 14 anys,  haurà de prendre la responsabilitat i el compromís de cuidar-se de les seves set germanes i d'un negoci amb l'absència del pare segrestat pels pirates i serà gràcies a les ganes de fer les coses ben fetes i a l'ajuda d'una amiga que se'n podrà sortir.
L'empenta, la solidaritat, la capacitat d'esforç i treball els tornem a trobar en aquesta tendra i trepidant història que ens atraparà en la seva lectura i en aquesta primera imatge de la portada, amb les meravelloses il·lustracions de Jordi Vila Delclós que són un valor afegit  amb aquest preciosisme que té per retratar ciutats, persones i situacions.

Hachiko
Lluís Prats.
Il·lustrat per Zuzana Celej.
La Galera
Només de pensar en aquest llibre ja se m'humitegen els ulls.
La història del gos que esperava al seu amo, el professor Ueno a l'estació de tren on cada dia arribava de la feina s'ha portat al cinema dues vegades (amb més o menys fortuna) i està basada en una història també real.
Aquest relació tan especial d'amistat i fidelitat que s'estableix amb el gos i el seu amo i que, quan el professor pateix un atac de cor i no torna a casa es manté per tota la vida del gos, que, cada dia, fidelment i sense interrupció anirà a esperar-lo. 


Ens explicava l'autor, en Lluís Prats, en la presentació del llibre, que volia escriure un relat que fora capaç d'emocionar als joves lectors d'aquesta franja en la qual sembla que s'han tornat insensibles, els 11-12 anys, i a fe que ho ha aconseguit! 
Val a dir que el relat, emotiu, tendre i colpidor va meravellosament acompanyat de les il·lustracions d'aquesta artista que em fa posar la pell de gallina quan veig les seves creacions!

Visiteu, si us plau! el seu blog


http://zuzannacelej.blogspot.com.es/



De fet, ella defineix la tècnica emprada en les il·lustracions de Hachiko com "aquarel·la i llàgrima sobre paper" i no pot ser més precisa la definició; no podreu evitar que les llàgrimes us rodolin per la galta llegint text i imatge d'aquesta emotiva història.




Aquí teniu el autèntic Hachiko, "el que espera".

Aquest llibre m'ha portat, a més, una de les més grans satisfaccions amb els meus alumnes del Club de Lectura Lectorsaltren! de la Biblioteca Martí Tauler quan en Jesús, un fantàstic "endrapallibres" em va confessar que, després que li recomanés el llibre, va anar corrents a comprar-lo (tot i que jo li havia deixat el meu), el va llegir d'una tirada i després el va fer llegir a tothom a casa seva! 
Em va explicar que havia passat a ser el seu llibre preferit-preferidíssim de tots els que havia llegit mai!
Ell també em va fer emocionar...

Per no allargar-me gaire més, posaré un llistat d'altres lectures que crec adients per la selecció.
- Kulanjango. El viatge de l'àguila. 
Gill Lewis
Editorial Cruïlla
Com a través de la voluntat d'ajudar a un ocell, s'estableix un vincle entre joves de paisos i maneres de viure diferents. Respecte pels animals i solidaritat amb els altres.

- El jardí secret.
Frances Hodgson Burnett
Viena edicions.
Ja ressenyat el dimarts 12 de Maig del 2015.

- L'evolució de la Calpurnia Tate.
I també la seva continuació:
- El curiós món de la Calpurnia Tate.
Jacqueline kelly
La galera
Texas, finals del segle XIX i una noia que vol seguir les passes del seu avi, naturalista i l'oposició de la seva mare que vol que aprengui "coses de senyoretes". Rebelió i tenacitat.  

- Cavall de guerra.
Michael Morpurgo
Estrella Polar
Una bellíssima història d'amistat entre un noi i un cavall en temps de guerra.

- Kafka i la nina que se'n va anar de viatge.
Jordi Sierra i Fabra
Empúries.
Per consolar una nena que havia perdut la seva nina, Kafka li va escriure les cartes que aquesta, li hauria enviat en el seu suposat viatge.

- Jo, el desconegut.
Antoni Dalmases.
Cruïlla.
L’Arnau s’ha enamorat de l’Olga i, darrere d’ella, es comença a dedicar al voluntariat cuidant un avi amb inici d’Alzheimer. Així descobreix el món dels avis sols i la lluita dels maquis, comença una nova relació amb els pares i, sobretot, s’adona que no es coneixia prou bé a ell mateix.

Espero que us serveixin les recomanacions!










dimecres, 4 de novembre del 2015

LA GUERRA, ELS EXIL·LIS.

No puc deixar de pensar en un àlbum il·lustrat d'aquells que et dona un cop de puny a l'estomac.
Acabo de veure que el reediten i crec que mai havia estat tan vigent com ara.


L'illa d'Armin Greder.
Editat per Loguez

Arriba a una illa, un home portat pels corrents del mar, nu  i espantat. 
Malgrat és inofensiu i només busca un lloc on refugiar-se, el poblat sencer el rebutja, li té por i el foragita.
La por al desconegut, a l'estrany, els empeny a demonitzar-lo i atribuir-li trets fora de mida.
Aquest personatge petit en comparació amb els habitants del poble, sempre nu, quasi transparent i astorat per la reacció de la gent és la viva imatge dels refugiats com els de Siria, i les reaccions dels habitants de l'illa, malauradament, massa semblants a les nostres, a tots els europeus que només volem tancar les fronteres.




La força de les imatges a l'inici, aquesta muralla immensa que envolta la població i que no té finestres ni obertures, la veiem en un contrapicat amb la mirada del personatge que arriba i es troba amb aquesta inexpugnable paret que separa de tot el que vingui de fora, talment una illa dins una illa.
Fronteres, murs, negació d'auxili... paraules vigents i actuals que fan posar la pell de gallina i entristeixen.


La editorial Loguez ens il·lustra amb una altra història aquesta cruesa i desolació a través de la mirada d'un infant.



Akim corre
Escrit i il·lustrat per Claude K, Dubois.

Aquest  artista belga fins ara ens tenia acostumats a llibres dolços, tendres i suaus i en aquest canvi de registre ens relata  la senzilla quotidianitat del nen que un dia  juga i riu amb els amics i de cop i volta la guerra esclata i transforma de manera brutal la vida del nen i de tots els habitants del poble.


Akim es troba sol, la seva família s'ha dispersat, la seva casa ha estat destruïda i vaga desconcertat fins que de cop, un adult l'estira i se l'emporta amb els que fugen.

El poc text fa encara més potents les imatges que ens mostren la destrucció, la mort i el desconcert d'aquest nen sol i desemparat.   


Només un toc de color gris brut i el negre impera  amb aquest traços de llapis ràpids i expressius. 

Finalment, Akim aconsegueix arribar a un camp de refugiats on es retroba amb  la seva mare. Al menys, en els llibres hi trobem una mica de consol.


"L'emoció és la única força del meu treball...La mirada dels nens es creuarà amb la dels meus personatges. Per què aquest encontre màgic es produeixi, és necessari que la mirada sigui sincera i viva"

Aquestes són les paraules de l'autor que vol arribar fins a l'ànima dels qui entrin en el seu àlbum i es posin a la pell de l'Akim.


Una altra història relacionada amb els nens i la guerra no té un final tan esperançador com l'anterior.
La croada dels nens basat en un poema de Bertold Brech il·lustrat per  Carme Solé Vendrell ens narra la fugida d'una colla de nens, cada cop més nombrosa, que fugen a la recerca de la pau en algun país amb una fortalesa esfereïdora i tristíssima a través d'uns paisatges nevats, erms i inhòspits.


"L'any trenta-nou a Polònia,
hi va esclatar una guerra,
convertint ciutats i viles
en terra erma.
...
No se'n sabia res de Polònia
ni notícies ni cartes
però una història corria
que a l'est encara és contada.

L'explicaven en una ciutat
mentre a fora nevava,
parlava d'uns infants
que erraven en croada.
 ....

Enterraren un infant
un jove amb cabells d'àngel,
dos polonesos, dos alemanys
varen fer el sot en un marge.
....
La neu tapava els senyals
que orientaven les dreceres
estaven trencats, canviats
a causa de la guerra.
...
A l'antic Sud-Est de Polònia
envoltada de paratges blancs
va desaparèixer sense rastre
la croada dels infants.

Si acluco els ulls
els veig caminar
d'una granja a una vila
d'una vila a una ciutat"



Nens que fugen, que viatgen en pateres, en barcasses i que cerquen desesperadament un món lluny de la guerra, les bombes, la fam i la mort.



Ziba vino en un barco
Escrit per Liz Lefthouse, acompanyat de les magnífiques il·lustracions de  Robert Ingpen i editat també per Loguez.


Relata les emocions de Ziba, una nena que viatja en un vell i abarrotat vaixell amb la seva mare i amb dotzenes més de persones que fugen de la guerra, lluitant amb una tempesta enmig del mar.







Ziba recorda l'escalfor de casa seva a través de les imatges que li venen a la memòria i li porten els olors del menjar de casa seva, la convivència amb les tietes i  i els jocs i les rialles amb altres nens al peu de les muntanyes.



Mentre el vaixell navega a la deriva, Ziba es veu entre els braços del seu pare que li xiuxiueja poemes i l'abraça afectuosament.


Però ara estan soles i malgrat la incertesa la mare encara li transmet tendresa i protecció estrenyent-la entre els seus braços i cantant-li una cançó. La por i l'obscuritat provocada per les armes i la bogeria de la guerra han estat substituïdes per l'esperança i pel somni de que cares somrients les acullin allà on arribin.

 "Azadi",  li diu a cau d'orella al final del llibre ....llibertat.

Un missatge d'esperança que esperem que es converteixi en realitat per a tots aquells nens i nens que arriben a les nostres costes.



dimecres, 28 d’octubre del 2015

GRÀCIES ALS AVIS QUE ENS ACOMPANYEN

Hi ha qui ha tingut la sort de tenir un avi o una àvia que l'ha portat al cinema, al teatre, als museus, a passejar i descobrir la ciutat. Aquesta avis que transmeten el seu saber i la seva sensibilitat a uns nens que estan oberts a totes les meravelles del món, que necessiten alimentar-se de quelcom més que de tardes de futbol i passejades pel zoologic.  Aquesta avis que ens porten d'exposició o ens fan descobrir meravelles arquitectòniques de la ciutat.

Gràcies a un avi instruït i sensible, amb un interès excepcional per transmetre al seu net coneixements i experiències, vaig tenir la sort de descobrir un magnífic pintor català. 
El llegat cultural d'aquest avi, arriba a l'actualitat i s'escampa com en uns vasos comunicants.
L'avi d'en Ramon Muntané, un amic de capçalera, era amic del pintor Ramon Calsina i les nadales que rebia la família han estat guardades pel seu net com un tresor. Aquestes imatges, guardades a la retina del meu amic, l'han fet descobrir una exposició temporal al Museu de Montserrat, a la qual ens va convidar a anar-hi a parella i amics un assolellat diumenge al matí. 

Poder descobrir a Ramón Calsina va ser una sorpresa i poder veure la seva obra exposada al Museu de Montserrat, en unes sales grans, espaioses, i còmodes va resultar un luxe.


Ramon Calsina va ser amic i col·lega d'Avelí Artis-Gener "Tísner" i també de Pere Calders, i agafant les paraules que li dedica al pròleg del llibre sobre la seva obra en Tísner podem veure:


"Calsina és en pintura allò que Kafka, Vian i Calders, són en les lletres; Erik Satie en música o Arístides Maillol i Manolo Hugué en escultura: substituïu els pentagrames, els redactats o les maces i les escarpes -instruments de l'ortodòxia- o bé reduïu-los a això, a simples eines, posades al servei de la imaginació més desbocada."

Com expliquen a la pàgina web del Museu de Montserrat 
(http://www.museudemontserrat.com/ ) :

"Ramon Calsina va néixer el 26 de febrer de 1901 a la barriada obrera del Poblenou de Barcelona, un suburbi nascut de la industrialització, que bullia de reivindicacions socials, caracteritzat per un marcat dinamisme cultural i associatiu. Allí fou on Ramon Calsina s’obrí a la vida. La família hi tenia una fleca, on el pare, a les nits, feia el pa; la mare el venia de dia i ell, infant, amb el cove a l’esquena, el repartia a uns quants clients en sortir d’escola.
 
Aquell ambient marcà profundament la sensibilitat artística i humana de Calsina, que en la seva precoç vocació artística va trobar l’instrument per comprendre i judicar un món que li semblava injust i on va buscar-hi respostes. Per donar sortida a la seva extraordinària imaginació, necessitava dominar l’ofici, que va aprendre a l’Acadèmia Baixas i després a Llotja. Tots els crítics que han escrit sobre aquest artista han reconegut la seva excel·lència tècnica."





Es ben clar que tots, quan llegim un llibre, escoltem una música o veiem una pintura hi busquem allò en què ens hi reconeixem i jo, ens les pintures de Ramon Calsina hi vaig trobar multitud de referències al meu bagatge lector.



Aquest homenatge a la novel·la humorística de Dickens 
"Els papers pòstums del Club Pickwick"


I els paisatges Dickensians però amb l'afegit propi de la seva obra, aquest Realisme Màgic que impregna molts dels seus dibuixos i pintures.


 O aquest Quixot embadalit llegint a la seva cambra.


I aquest soldat, em va colpir per la semblança que hi ha amb el dibuix del còmic Puta Guerra de Jaques Tardi i Jean Pierre Verney, editat per Norma Comics.


I aquests personatges inclinats, com si preguessin, o amb una 
humilitat colpidora i en recolliment 
 em recorden una altra obra mestra.




Em porten a aquest quadre famós, "El Angelus" de  Jean François Millet.


Ramon Calsina dibuixava i pintava el que era ell, un vailet repartint pa amb el cap posat en els seus herois dels llibres que llegia, amb les seves vivències i els paisatges que l'envoltaven. Els seus referents hi són exposats en vitrines i prestatges.


La torre de les aigües del Poblenou la trobem a moltes de les seves pintures i la voluntat de reflectir una situació o un esdeveniment històric el veiem en aquestes flames de l'església que mostren la "Setmana tràgica" .


O la situació de Catalunya, no tan diferent de l'actual amb aquest dibuix irònic.





I era l'any 1969!


Han prorrogat l'exposició fins el dia 17 de gener del 2016. 
Val la pena agafar el funicular i fer una visita a aquest museu meravellós.

I aquesta és només una exposició temporal, el fons permanent és una joia amb la seva col·lecció de pintura catalana dels segles XIX i XX, amb Sorolla, Vayreda, Casas, Martí Alsina, Nonell, Mir, Sunyer, Rusiñol,... i també Pissarro, Monet, Sisley, Picasso, i molts altres per descobrir.

Aquest és de Julio Romero de Torres.

Us deixo amb un vitrall de la castanyera fet per Ramon Calsina,  aprofitant per desitjar-vos, bona castanyada i homenatjant als avis i les àvies que ens porten a descobrir coses noves i ens alimenten l'esperit. Moltes gràcies avi del Ramon Muntané!