Aquesta carta t'arriba tard, durant el sopar d'avui el meu marit m'ha informat que has mort.
De cop, m'ha passat la gana.
Feia dies que pensava que t'havia d'escriure arrel d'estar llegint el teu llibre "Arenes movedissses".
En aquest llibre ens expliques, als teus lectors fidels, que tens càncer i que estàs espantat.
En aquest llibre ens expliques els teus dubtes i les teves preocupacions i ens fas un retrat del que som els humans realment cru.
El llegeixo als vespres, quan ja soc al llit i no puc avançar més de dos o tres capítols, tot i que són curts, perquè és amarg, és trist i dur, però addictiu. El meu ànim no suporta tanta realitat però alhora, m'encanta llegir-lo i cada vespre espero l'estona que em concedeixo per compartir amb tu aquests relats que desgranen la teva vida, els teus records i les teves reflexions.
Aquest llibre és un llegat preciós que ens ha de servir per pensar en qüestions que afecten a tota la humanitat.
De fet, jo et volia escriure per donar-te les gràcies per tots els teus llibres, els de la sèrie de Kurt Wallander i també els altres, els africans. La sèrie de novel·la negra amb el Kurt Wallander com a protagonista va significar donar una embranzida monumental a la novel·la negra, sueca i en general. Va crear molts lectors que van passar a ser fidels seguidors de tots els teus llibres i van tenir la destresa de dibuixar un esboç crític de la societat europea contemporània. Els teus llibres passaven a Suècia, però els conflictes, les tragèdies, i també les emocions eren extrapolables a qualsevol país d'Europa.
Et volia donar les gràcies per fer que el comissari Wallander, formés part de les nostres vides i que, a través seu tinguéssim present temes com la integració dels immigrants, la violència de gènere o el malestar que plana per sota la aparent perfecció dels estats nòrdics.
L'any 2008, durant l'entrega del premi Reina Cristina de Suècia, ja vas afirmar que "la immigració tenia que ser un problema assumit per Europa en el seu conjunt".
Has estat sempre una persona compromesa, amb els paisos africans i amb la causa palestina, i la teva valentia al formar part dels intel·lectuals que estaven al vaixell abordat per la marina israeliana quan tractaven de trencar el bloqueig de Gaza va ser digna d'un heroi.
Les teves paraules recollides aleshores van ser:
"Cap bloqueig de la història ha perdurat eternament.Ningú accepta la submissió. Tard o d'hora, a Israel li passarà el mateix que al sistema de l'apartheid a Sudafrica"
Com expliquen en l'article que et dediquen avui a El País:
"Els seus llibres, en conjunt, formen un fresc impressionant de la Europa actual, una lectura imprescindible per a entendre els mecanismes que van portar al continent a viure la crisi més gran social i econòmica des de el final de la II Guerra Mundial."
Els llibres que conformen la saga són:
Assassins sense rostre
Els gossos de Riga
La lleona blanca
L'home que somreia
La falsa pista
La cinquena dona
Amb l'alè al clatell
El tallafoc
La piràmide
Abans de la gelada
Ossos al jardí
L'home inquiet.
Gràcies, per haver-los escrit.
I també et volia donar les gràcies per tots els altres, els que parlen de l'apartheid i de les injustícies socials, dels juvenils que parlen de l'amistat, de la nostàlgia, de l'amor o de la solitud i de la por a enfrontar-se a un món difícil d'entendre.
El protagonista dels quatre llibres de la saga és en Joel, un noi que ha de fer el pas cap a l'edat adulta amb totes les incerteses que comporta, amb les mancances de tendresa que arrossega per l'abandonament de la seva mare quan Joel era petit i amb un pare que no ha sabut expressar el que sent per ell.
Et trobaré a faltar.
Montse Marcet.
Lectors al tren.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada