Sempre que comencem una nova tanda, m'agrada explicar al les noies i nois que venen, els meus motius per fer aquesta activitat, que són bàsicament, aquests.
-Primer de tot, gaudir de la lectura. Venim a passar-ho bé llegint.
-Descobrir
nous llibres i també descobrir què ens agrada i què no.
-Compartir
el que ens ha generat la lectura del llibre. Ja siguin sensacions,
emocions, descobriments, rebutjos, records...
-Aprofitar
per parlar de temes que surten als llibres.
-Descobrir,
amb cada llibre, una peça musical, una obra d'art i una obra d'arquitectura.
-Adonar-se
de que diferents lectors tenen diferents percepcions de la mateixa
història.
“Ningú
va a parar als llibres amb la mateixa biografia, ningú, per
consegüent, llegeix el mateix que un altre”
I a partir d'aquí, teixim una xarxa infinita que va d'imatges a músiques, a lectures, a sensacions, records o coneixements i compartim el que tenim el uns i els altres en el nostre bagatge cultural i emotiu.
LES
LLÀGRIMES DE L'ASSASSÍ.
Anne-Laure
BONDOUX.
Editorial
Baula
En aquesta
primera sessió, parlarem del tipus d'història que conté el llibre.
No és una història dolça, ni amable. És una història dura i això
s'ha d'avisar.
Com diuen els
crítics del grup Gretel:
És
un relat literari i colpidor, a l’alçada tant dels bons lectors,
com dels que poden ser-ho. Negre des de la portada i amb un contrasts
entre llàgrimes i assassí que ens avança la intensa barreja de
violència i tendresa que trobarem al seu interior. No és un llibre
voluminós ni una saga, no és fantàstic ni inclou la dosi
convenient d’enamorament adolescent i acció per ser consumit en un
no res, com la majoria de novel.les per adolescents. Malgrat això,
és un llibre que pot atrapar tots els lectors, també els reticents,
amb el seu redactat simple i directe, el seu ritme d’accions
encadenades i el seu impactant inici amb un assassinat en terres
desolades, sense concessions ni truculències. Situat a l’extrem
sud de Xile, gairebé en un no-món, i amb uns personatges insòlits,
també en la ratlla de la normalitat social (un assassí, un nen
innocent sense edat, un ric desnortat sense força per prendre la
seva vida), se situa decididament en el terreny de la complexitat
humana. Relata en forma d’estilet poètic un procés d’aprenentatge
d’humanitat i maduració.
El
paisatge que ens presenta al començament és trist i erm, desolat i
amb una colpidora solitud, característiques que a mi em remeten als paisatges de Caspar David Friedrich, (1774-1840) pintor que pertany al corrent del Romanticisme Alemany.
Malgrat
que es basen en l'observació directa, els seus paisatges no aspiren a
reproduir fidelment la natura, sinó a produir un efecte dramàtic i
memorable. Les seves imatges són famoses per la seva
contemplació melangiosa del món, la seva actitud davant
el paisatge que no només representava el seu punt de vista personal, sinó
que es tractava de seguir els corrents de l'època, el Romanticisme.
El
Romanticisme
va
ser un moviment tant cultural com polític que s'originà a
Alemanya a
final del segle XVIII, inicialment com a moviment literari, però que
ràpidament passà a influenciar totes les arts.
Es
podria concebre com una reacció al racionalisme de la il·lustració
i el neoclassicisme donant importància al sentiment. El seu caràcter
revolucionari i trencador amb les convencions socials de l'època és
inqüestionable.
Apareixen,
per primer cop, personatges
marginals
vists com a símbol de llibertat, i que estan al marge de les
convencions socials.
Aquest és el nexe d'unió amb el nostre personatge del llibre. Àngel Alegria, l'assassí que porta una vida absolutament oposada amb el seu cognom i que a través del fill del matrimoni a qui mata, descobrirà la tendresa, l'instint de protecció i que portar una vida diferent és possible.
Buscant
informació per poder treballar els llibres, he trobat un llibre per
les prestatgeries de casa que es diu Geografía
romántica. En busca del paisaje sublime.
Està escrit per un professor emèrit de la Universitat de Wisconsin
Yi-Fu Tuan, humanista amb una cultura immensa i que ajunta les
tradicions oriental i occidental. Aquest geògraf defensa la idea
d'una geografia romàntica, d'una geografia imaginativa i atrevida,
però ancorada en la realitat. Ens explica la història de la
interacció humana amb els mitjans geogràfics terrestres, els
habitables i també, els menys acollidors.
I pensant en paisatges que ens transportin al lloc, he recordat la
pel·lícula “Sense perdo” de Clint Eastwood, on un personatge marginal, com el nostre assassí Àngel, porta una vida redimida del crim gràcies també a l'amor d'una dona, Claudia.
El tema
Claudia's Theme, de la seva banda sonora, composat pel mateix Eastwood, és tendre, emotiu i
trist. Amb dues guitarres aconsegueix posar-nos la pell de gallina.
Serà curiós veure a quins altres paisatges, llibres o sensacions els remet als meus companys de viatge del Club de lectura.
Ja us ho explicaré.
Chapeu Montse!
ResponEliminaja em moro de ganes de llegir-lo!
Anna T