COMENCEM EL CLUB DE LECTURA AMB LES LLÀGRIMES DE L'ASSASSÍ

Comencem aquesta tarda, un nou curs del Club de Lectura Lectors, al tren! a la Biblioteca Mestre Martí tauler de Rubí.

Sempre que comencem una nova tanda, m'agrada explicar al les noies i nois que venen, els meus motius per fer aquesta activitat, que són bàsicament, aquests.

-Primer de tot, gaudir de la lectura. Venim a passar-ho bé llegint.

-Descobrir nous llibres i també descobrir què ens agrada i què no.

-Compartir el que ens ha generat la lectura del llibre. Ja siguin sensacions, emocions, descobriments, rebutjos, records...

-Aprofitar per parlar de temes que surten als llibres.

-Descobrir, amb cada llibre, una peça musical, una obra d'art i una obra d'arquitectura.

-Adonar-se de que diferents lectors tenen diferents percepcions de la mateixa història.

“Ningú va a parar als llibres amb la mateixa biografia, ningú, per consegüent, llegeix el mateix que un altre”

I a partir d'aquí, teixim una xarxa infinita que va d'imatges a músiques, a lectures, a sensacions, records o coneixements i compartim el que tenim el uns i els altres en el nostre bagatge cultural i emotiu.

LES LLÀGRIMES DE L'ASSASSÍ.

Anne-Laure BONDOUX.

Editorial Baula

En aquesta primera sessió, parlarem del tipus d'història que conté el llibre. No és una història dolça, ni amable. És una història dura i això s'ha d'avisar.

Com diuen els crítics del grup Gretel:

És un relat literari i colpidor, a l’alçada tant dels bons lectors, com dels que poden ser-ho. Negre des de la portada i amb un contrasts entre llàgrimes i assassí que ens avança la intensa barreja de violència i tendresa que trobarem al seu interior. No és un llibre voluminós ni una saga, no és fantàstic ni inclou la dosi convenient d’enamorament adolescent i acció per ser consumit en un no res, com la majoria de novel.les per adolescents. Malgrat això, és un llibre que pot atrapar tots els lectors, també els reticents, amb el seu redactat simple i directe, el seu ritme d’accions encadenades i el seu impactant inici amb un assassinat en terres desolades, sense concessions ni truculències. Situat a l’extrem sud de Xile, gairebé en un no-món, i amb uns personatges insòlits, també en la ratlla de la normalitat social (un assassí, un nen innocent sense edat, un ric desnortat sense força per prendre la seva vida), se situa decididament en el terreny de la complexitat humana. Relata en forma d’estilet poètic un procés d’aprenentatge d’humanitat i maduració.

El paisatge que ens presenta al començament és trist i erm, desolat i amb una colpidora solitud, característiques que a mi em remeten als paisatges de Caspar David Friedrich, (1774-1840) pintor que pertany al corrent del Romanticisme Alemany.

Malgrat que es basen en l'observació directa, els seus paisatges no aspiren a reproduir fidelment la natura, sinó a produir un efecte dramàtic i memorable. Les seves imatges són famoses per la seva contemplació melangiosa del món, la seva actitud davant el paisatge que no només representava el seu punt de vista personal, sinó que es tractava de seguir els corrents de l'època, el Romanticisme.

El Romanticisme va ser un moviment tant cultural com polític que s'originà a Alemanya a final del segle XVIII,  inicialment com a moviment literari, però que ràpidament passà a influenciar totes les arts.

Es podria concebre com una reacció al racionalisme de la il·lustració i el neoclassicisme donant importància al sentiment. El seu caràcter revolucionari i trencador amb les convencions socials de l'època és inqüestionable. 

Apareixen, per primer cop, personatges marginals vists com a símbol de llibertat, i que estan al marge de les convencions socials.

Aquest és el nexe d'unió amb el nostre personatge del llibre. Àngel Alegria, l'assassí que porta una vida absolutament oposada amb el seu cognom i que a través del fill del matrimoni a qui mata, descobrirà la tendresa, l'instint de protecció i que portar una vida diferent és possible.

Buscant informació per poder treballar els llibres, he trobat un llibre per les prestatgeries de casa que es diu Geografía romántica. En busca del paisaje sublime. Està escrit per un professor emèrit de la Universitat de Wisconsin Yi-Fu Tuan, humanista amb una cultura immensa i que ajunta les tradicions oriental i occidental. Aquest geògraf defensa la idea d'una geografia romàntica, d'una geografia imaginativa i atrevida, però ancorada en la realitat. Ens explica la història de la interacció humana amb els mitjans geogràfics terrestres, els habitables i també, els menys acollidors. 

I pensant en paisatges que ens transportin al lloc, he recordat la pel·lícula “Sense perdo” de Clint Eastwood, on un personatge marginal, com el nostre assassí Àngel, porta una vida redimida del crim gràcies també a l'amor d'una dona, Claudia.  

El tema Claudia's Theme, de la seva banda sonora, composat pel mateix Eastwood, és tendre, emotiu i trist. Amb dues guitarres aconsegueix posar-nos la pell de gallina.

Serà curiós veure a quins altres paisatges, llibres o sensacions els remet als meus companys de viatge del Club de lectura. 

Ja us ho explicaré.