La meva llista de blogs

divendres, 4 de setembre de 2015

UN ESTIU PLE D'EXPERIÈNCIES

Hola!
Els estius, ja se sap, serveixen per intentar fugir una mica de les rutines, per sortir a passejar, per gaudir dels amics de capçalera (com diu la Roser), per compartir estones de conversa, per trobar el temps per fer aquelles coses que més ens agraden, per ocupar-nos dels familiars que tenim una mica abandonats. Amb tot això es combinen sortides, visites, concerts, lectures, bons àpats i de resultes de tot, aquí us ofereixo un combinat de recomanacions. Espero que us agradin.

Tres homes en una barca (per no parlar del gos)
Jerome K. Jerome.
Editorial Blackiebooks
Per riure de valent i agafar-se la vida sense preses, gaudint de la companyia dels amics i de les mascotes. Una hilarant història del periple de tres "dandis" pel riu Tàmesi, on es veuran sorpresos per tota mena de vicissituds complexes i frustrants, com per exemple, voler obrir una llauna de pinya sense tenir cap obrellaunes, o muntar el tendal de la barca per passar la nit, sense tenir la més mínima destresa ni per obrir un paraigües!  Reflexions sobre la natura i el bon viure complementen aquest creuer d'aquests tres homes i un gos que us robaran el cor. Aquí us poso un fragment de les recomanacions que ens fan per emprendre el viatge.

"Que la barca de la vostra vida sigui lleugera, 
que vagi carregada només de les coses que necessiteu: 
una casa senzilla i plaers simples, un o dos amics dignes d'aquest nom,
 algú que estimeu i que us estimi, un gat, un gos,
 una pipa o dues, el menjar i la roba necessaris, i, de beguda, 
una mica més de la necessària, ja que la set és una cosa perillosa"



Aquest esperit tranquil lliga perfectament amb el concert que van fer a El Vendrell, a la Vil·la Pau Casals.
Us recomano molt i molt la visita a la casa que va ser l'habitatge de Pau Casals i ara és un museu. La seva vida i la seva obra exposades per conèixer una mica més aquest defensor de Catalunya. L'espai és ampli i defineix molt bé la personalitat del músic i als jardins hi fan uns concerts gratuïts tots els dissabtes de l'estiu.
Aquest de la foto va ser l'últim i els components del quartet de corda Quàrtic ens van oferir un concert original amb tangos de Astor Piazzola i d'Albèniz i suites de Schwertberger. 
Preneu nota per l'any que ve!





Si voleu visitar la pàgina tindreu tota la informació. Val molt la pena.
www.paucasals.org


Podem seguir amb una lectura una mica més seria, la que ens posa, de cop, al frec de l'actualitat i que ens ensenya que, malgrat el temps, no millorem gaire en relació a les penalitats dels altres.
De resultes de la visita a la Maternitat d'Elna, va arribar a les meves mans el llibre que va escriure Assumpta Montellà sobre la vida d'Elisabeth Eidenbenz, la infermera suïssa que va salvar tantes vides de mares i nens del camp de refugiats d'Argelés. L'autora té un blog que us recomano si voleu saber més coses de les sortides que organitza per la ruta de la batalla de l'Ebre o la maternitat d'Elna, per posar dos exemples.

http://sentimentsaflordepell.blogspot.com.es

Elisabeth Eidenbenz. Més enllà de la Maternitat d'Elna.
Assumpta Montellà.
Editat per Ara Llibres.

La visita et deixa el cor encongit, i més, quan penses que, avui dia, hi ha milers de Sirians, homes, dones i nens, que pateixen el mateix calvari que allò que tant condemnem que va passar a casa nostra...



 L'edifici que va acollir tantes vides, ara és un museu per recordar tot el que van patir totes aquelles dones, i al pis de dalt, hi ha exposats uns dibuixos oferts per Carme Solé Vendrell per homenatjar-les. Les mirades dels nens dibuixats ens ho diuen tot.


Les casualitats no existeixen, a la maternitat d'Elna hi havia una carta que va enviar Pau Casals a la mateixa Elisabeth oferint-li una ajuda econòmica per sufragar les despeses de la maternitat. Aquesta mateixa carta, la tenen exposada també en el museu Pau Casals. Dues persones compromeses que tenen nexes d'unió solidaris i exposats.

I sortint d'aquí, a La Jonquera la visita és obligada, al Museu Memorial de l'Exili, per completar la perspectiva dels exiliats de la Guerra Civil.
Molt recomanable l'exposició temporal Contes Infantils de la Guerra. Llibres infantils publicats a Catalunya entre 1936 i 1939. Hi serà fins el 27 de Setembre, encara hi podeu anar!

Ens diuen :
CONTES INFANTILS DE LA GUERRA ens explica la producció editorial infantil duta a terme durant la Guerra Civil Espanyola, posant l’accent en el bàndol republicà. Partint de la col·lecció privada de Freixes-Garriga, l’exposició ens mostra com els contes infantils van passar a formar part de engranatge propagandístic del moment. Del Comissariat de Propaganda a l’Editorial Estrella, d’El més petit de tots, a les adaptacions de contes clàssics com El gato con botas, els contes infantils es van convertir en una arma singular per ensenyar als més petits el món dual de bons i dolents que, en certa manera, s’estava enfrontant de forma fratricida al camp de batalla.

I per començar a explicar el que NO hem de fer als nostres petits lectors, un àlbum il·lustrat que potser ens ajudarà a ser una mica més tolerants i solidaris.

El mur
Escrit per Javier Sobrino i il·lustrat per Nathalie Novi, editat per Joventut.
Una faula que explica el conflicte entre els elefants d'orelles grosses i els elefants d'orelles petites, que es barallen pel menjar i que acaben per construir un mur que els separa. Els altres animals de la vall d'Okavango, les zebres, els hipopòtams, els rinoceronts i les girafes en pateixen les conseqüències sense poder-hi opinar.
El mur de troncs separa els animals, però també separa la zona on hi ha menjar i aigua.


El perill que ocasiona això a l'estació de les pluges farà que tinguin que enderrocar-lo i serà gràcies a la col·laboració de tots, que els elefants d'orelles petites es salvaran de morir ofegats.



"I a partir de llavors, els elefants d'orelles petites  
i els elefants d'orelles grosses
viuen en harmonia i comparteixen el menjar.
I el menjar el comparteixen els elefants de 
pell arrugada i els de pell llisa, els d'ullals curts
i els d'ullals llargs, els de color elefant i els de tots colors"

Us sona d'alguna cosa tot això? N'aprendrem mai ?
Esperem que si.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada