El col·lectiu Rubí d'Arrel, amb la seva tasca de recuperar espais de la nostra ciutat, va netejar i redescobrir la Font de Sant Muç, ara ja fa uns quatre anys, i ajornat del juliol que va ploure, aquest 18 de setembre van organitzar, juntament amb Omnium Cultural, una caminada literària per gaudir d'aquest tros de bosc recuperat a les bardisses i als matolls .
Treure herbes, netejar el camí i preparar l'espai amb garlandes, equip de so, convidar a dos grups de música per amenitzar la festa és el que ens van preparar per acompanyar la lectura de contes i poemes que vam seleccionar amb Roser Tutusaus.
Filant la història al voltant de l'aigua de la font vam lligar aquests contes i poemes i vam tenir una colla de "rapsodes" a la llum de la lluna per oferir a un bon grup de gent que s'hi va acostar caminant.
Filant la història al voltant de l'aigua de la font vam lligar aquests contes i poemes i vam tenir una colla de "rapsodes" a la llum de la lluna per oferir a un bon grup de gent que s'hi va acostar caminant.
Primer una mica de sopar i després, música i lectures.
En Jordi Simó i Eduard Puigventós ens van explicar el perquè de la festa i ens van encoratjar a seguir recuperant espais, com el que ha recuperat la Montse Fraguas, també redescobrint la font de Can Roig.
Mireu quina diferència! Així és com està ara!
A veure si l'any que ve es pot fer l'Arran de Font a Can Roig!
Vam comptar amb quatre components del grup de teatre La Càmara (Àngel Miguel, Manu Fuster, Fran Rueda, Roser Tutusaus) dos del grup teatral Gatzara (Mariona Checa i Montse Bartroli) i també amb Rosa Pujol, Montse Fraguas i Eduard Puigventós.
La selecció dels textos va tenir com a eix vertebrador l'aigua i les fonts, per això vaig triar cinc contes on hi fossin protagonistes, i per donar-li un to poètic, Joan Vinyoli i Joan Maragall van arrodonir la selecció.
A tots, l'aigua hi té un paper fonamental i va ser la mestria de la Roser, la que va lligar els textos i els va vestir amb el posit literari per poder-els-hi donar el to adequat. És un plaer treballar amb qui coneix bé el seu camp i el comparteix de bon grat, t'ho passes bé i aprens molt.
Un dels poemes que es van recitar és aquest.
Ara
puc dir: sóc a la font i bec,
i bec fins a morir-me
de set de voler més no sabent què,
que és així com no es mor
en veritat del tot: vivint en la fretura
d’alguna cosa sempre. Sense
fretura, què seria de nosaltres,
aquests a qui fou dat el privilegi
de la santa follia de ser càntic,
vent desfermat, incendi
que es destrueix a si mateix, mentre salvades
queden les coses que tocà i més pures.
Oh, il·luminats! La nostra
comesa humil: obrir del tot orelles
al primigeni cant i declinar.”
"Elegia
de Vallvidrera (IV)" dins Joan Vinyoli. Passeig aniversari. 1984 .
A títol personal, el nostre il·lustre Rubinenc d'adopció, l'escriptor Enric Larreula, ens va recitar algun dels poemes del seu Animalari i ens va fer riure a tothom, grans i petits.
Va ser tot un descobriment, conèixer la música dels "Carajillo d'anís" d'aquests dos joves entusiastes. Sempre m'havia fet una mica de por, això de la música folk, però em va sorprendre l'aire que li van donar a l'acordió, divertit i molt animat. Tot un encert!
Gràcies a Lluc Aumatell i Marçal Turu per aquesta sorpresa!
I per acabar, les balades i el jazz de Roger Margarit. Tot un luxe!
Esperem que, per aquesta font, aviat ragi també aigua a més de contes, versos i música!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada